NOM (CONDE DEL ASALTO i NOU DE LA RAMBLA)
"Fou obert
l’any 1783 com una de les diverses millores fetes pel capità general comte de
l’Asalto. Hom el dedicà al monarca regnant Carles II, però per no posar-li
directament el seu nom li posaren el de Sant Carles. No va escaure, ja que a la
Barceloneta hi havia un altre carrer que també duia el mateix nom li posaren de
comte de l’Asalto, en record i honor del seu propulsor. El poble, però sempre l’ha anomenat Carrer Nou
de la Rambla. Trigà molt de temps a edificar-se del tot".
de Joan Amades, Històries i llegendes de Barcelona.
"El capitán general Conde del Asalto (1773-1789), con el objeto de remediar en lo posible la apremiante falta de habitaciones dentro del recinto amurallado, ordenó el trazado de una calle frente al Convento de los Carmelitas de la Rambla, paralela a la de Trentaclaus y Sant Pau. La calle, inaugurada en 1790, bautizada con el nombre de su precursor, aunque siempre se la conociera como la calle Nou de la Rambla, comunicaba la rambla con la muralla, y ponía un poco en orden el desbarajuste de callejones que se iban formando sin ninguna condición urbana: la calle Nou de la rambla vitalizó el proceso urbanizador del raval. Entre finales el siglo XVIII y principios del XIX, se urbanizaron en el raval las siguientes calles: Barberà (1790-1792), Guàrdia (1790-1793), Om (1790), cadena (1790), Lancàster (1792-1796), Sant Pacià (1797), Sant Rafael (1798), Sant Ramón (1800), Sant Oleguer (1800), Tàpies (1802), Reina Amalia y Hort de la Bomba (1806), sant Jeroni (1807) … La invasión francesa interrumpió el desarrollo urbanístico del barrio, reemprendiéndose a partir de 1818".
de Paco Villar, Historias y leyendas del barrio chino
1777-1789 capità general de Catalunya
de Joan Amades, Històries i llegendes de Barcelona.
"El capitán general Conde del Asalto (1773-1789), con el objeto de remediar en lo posible la apremiante falta de habitaciones dentro del recinto amurallado, ordenó el trazado de una calle frente al Convento de los Carmelitas de la Rambla, paralela a la de Trentaclaus y Sant Pau. La calle, inaugurada en 1790, bautizada con el nombre de su precursor, aunque siempre se la conociera como la calle Nou de la Rambla, comunicaba la rambla con la muralla, y ponía un poco en orden el desbarajuste de callejones que se iban formando sin ninguna condición urbana: la calle Nou de la rambla vitalizó el proceso urbanizador del raval. Entre finales el siglo XVIII y principios del XIX, se urbanizaron en el raval las siguientes calles: Barberà (1790-1792), Guàrdia (1790-1793), Om (1790), cadena (1790), Lancàster (1792-1796), Sant Pacià (1797), Sant Rafael (1798), Sant Ramón (1800), Sant Oleguer (1800), Tàpies (1802), Reina Amalia y Hort de la Bomba (1806), sant Jeroni (1807) … La invasión francesa interrumpió el desarrollo urbanístico del barrio, reemprendiéndose a partir de 1818".
de Paco Villar, Historias y leyendas del barrio chino
1762, Asalto del castillo del Morro de la Habana per part dels anglesos on mor Vicente González de Bassecourt
1763, Carlos III concedeix al seu germà el títol de Conde 1777-1789 capità general de Catalunya







Comentaris
Publica un comentari a l'entrada